Vestit japonès

País del sol naixent ... Quin misteri i grandiositat hi ha en aquestes paraules! La història i les tradicions del Japó es poden admirar sense fi, cada cop descobrint fets cada cop més interessants. Però s’ha de prestar especial atenció al vestit nacional japonès, perquè aquestes peces de roba inusualment belles, fins avui dia, delecten tant homes com dones a tot el món.

Els motius japonesos es poden anomenar una veritable meravella del món. Per primera vegada, es van esmentar els vestits nacionals japonesos en els seus manuscrits imperisibles pels savis del Regne Mitjà. Va ser la Xina qui va influir en la formació de moltes tradicions japoneses. Aquesta influència, inspirada en la cultura del budisme, no va passar pel disseny de la roba.

Els veritables legisladors de la moda japonesa van ser els actors del famós teatre Kabuki. Necessitaven millorar constantment la seva roba, escollint les opcions més adequades i boniques per a imatges d’escenari, danses i representacions teatrals. Els residents de la ciutat que es presentaven a les actuacions es van adonar de nous detalls del vestit tradicional i els van explotar amb molt de gust.

Inicialment, els camperols havien d’assumir els avenços en el desenvolupament de la roba nacional japonesa, ja que els nobles aristòcrates preferien els vestits l’estil dels quals s’adoptava des de Corea i la Xina. Després de diversos segles, els japonesos de totes les classes no es podien imaginar sense el quimono tradicional, de manera que els pobres i rics portaven exactament els models tradicionals.

Les dones van ocupar un lloc especial en la cultura japonesa. El seu principal deure era provocar una admiració il·limitada pels homes, agradar-los de tots els sentits possibles, i en la primera etapa hi havia plaer estètic. El kimono femení va ajudar a les geisha a demostrar la seva gràcia i indefensió, a destacar la dignitat de la mirada.

El disseny del vestit tradicional masculí perseguia altres objectius. El vestuari ha de ser estricte, pràctic i sense marques, a causa de la qual la roba per als homes japonesos es va fer amb colors foscos restringits. Els patrons del quimono encara eren presents: eren estampes geomètriques. Menys freqüents eren els ornaments vegetals i les imatges d’animals, peixos i aus.

Sempre hi ha hagut tendències estacionals. A la tardor, les noies duien kimonos amb dibuixos de fulles de falca, a la primavera flors de sakura de color rosa a flor de tela, i amb l’aparició de l’hivern, la roba es decorava amb elegant agulles de pi matzo.

Els vestits nacionals japonesos presenten algunes diferències, segons l'estatus social d'una persona, el sexe i la posició de la societat.

• El vestuari japonès femení està decorat de manera molt seductora i amb una gran quantitat d'astúcia. La roba conté diverses capes de roba, donant un disseny que suposadament obre els productes inferiors en alguns llocs. Això és necessari per a una sexualitat addicional.
• La roba interior és la faldilla de futano i koshimaki, així com una samarreta portable anomenada Hadajuban. Cal que aquests productes es combinen de color amb un quimono.
• Cap vestit tradicional de dona no podia fer-se sense cinturó obi. L'Ob té una longitud impressionant: un model estàndard d'almenys cinc metres. Aquest llarg es necessita per lligar arcs complexos, però deliciosos. El cinturó es podria fer de diferents colors i decorar amb nombrosos ornaments, necessaris no només per a la bellesa. L’Obi va informar d’estat civil i estat social.

Per a les dones europees, les sabates d’estil japonès no semblaran còmodes. Els productes per a potes japoneses són realment específics. Els models més populars de sabates japoneses nacionals són el dzori i el geta.

• Dzori la duien les nenes pageses, perquè aquestes sabates són el més simples possibles de realitzar i no són atractives. Aquestes sandàlies planes de teixit no tenen una mida.
• Geta es podia permetre a dones japoneses riques i a geisha professionals. Geta es divideix en dues variacions. El primer model està equipat amb un gran bloc de fusta amb un escot a la part inferior. El segon és un banc de fusta. La plataforma geta més alta arriba fins als deu centímetres. Els cordons de sabates es fixen entre l’índex i el polze, subjectant el peu de manera segura.

Les joies per als japonesos no eren especialment necessàries gràcies als deliciosos vestits nacionals. Però alguns accessoris de l’armari de les belleses japoneses encara eren presents.

• Netsuke encants enganxats als cinturons;
• Pinta, pals i pinyes de cabell elegants;
• Aficionats.

La disfressa de samurai era el principal indicador de la masculinitat i el coratge del guerrer japonès. Samurai es va posar vestits especials que estaven disponibles exclusivament per a la seva classe. Els plebeus, que s’atrevien a portar la roba tradicional d’un guerrer, van ser durament castigats. Però en els casos de festes majors, l'emperador podia permetre que els artesans apareguessin a la celebració de la hakama, uns pantalons plisats que s'assemblen a una falda.

El vestit nacional japonès per a la noia difereix del quimono adult per la pretensió i l'elegància diverses vegades augmentat. Els colors dels vestits infantils són molt més pintorescos. Les estampes dels productes són específiques: cada dibuix està dotat d’un significat especial. Es creu que els patrons aporten bona sort a les nenes.

Després d'haver aparegut al llindar de l'escola primària, és possible que els primers estudiants japonesos no tinguin por que es vegin obligats a portar un uniforme escolar, però hi ha tocs tradicionals en roba oficial per a escolars.

• L’uniforme per a les nenes de l’escola primària és una brusa de color clar i una brusa llarga fins al genoll. Els nens porten calçotets negres i blaus amb samarretes blanques
• La secundària comporta un canvi de forma dramàtic. Els nois es veuen obligats a portar roba a l'estil de l'exèrcit. Les nenes es van posar els encantadors vestits de mariner que van portar fins i tot els col·legials europeus. Aquesta forma s'anomena "gakuran". Traduït literalment, obteniu un "estudiant d'Europa".
• El vestit mariner consisteix en un jersei i faldilla plisada. La brusa està decorada amb un collet d'estil nàutic. A la brusa hi ha un llaç per a una cinta vermella, que les escoles, si es vol, es substitueixen per llaços, papallones i arcs.

Els vestits tradicionals japonesos són massa complicats de funcionar, és per això que les noies actives modernes no es poden permetre lluir-les tot el temps. Els kimonos nacionals són pesats, i algunes varietats no es poden usar sense ajuda. No podeu rentar la roba a mà ni amb una màquina d’escriure, i els serveis de neteja en sec marquen una cartera. Els japonesos han trobat una sortida a la situació.

El model de quimono modificat va rebre el nom de "Yukata". Anteriorment, aquest producte era considerat una cosa com un abric domèstic, però ara el yukata s’ha convertit en una roba de carrer de ple dret.

A més, els iukata van obtenir una popularitat salvatge entre els fans de l'anime. Les nenes aficionades al cosplay es vesteixen no només en un yukata, sinó també en aquells kimonos reals molt difícils si han d’assistir a un gran festival, a una festa temàtica i a una sessió fotogràfica.

Els compradors de vestits nacionals japonesos afirmen que aquesta indumentària afavoreix el desenvolupament espiritual. Els aficionats a l'Anime es posen feliçment en una yukata, cosa que els proporciona una sensació d'ingravidesa, que els submergeix en un ambient d'antiguitat i contes de fades.

L'uniforme escolar japonès per a nenes també va trobar aficionats lleials. A les escoles russes, sovint podeu veure noies que destaquen entre la resta d’estudiants amb els seus mariners. La forma és còmoda i bonica. I què més necessiten els joves fashionistes?