Pensament inductiu: característiques, varietats i consells per al desenvolupament

Sovint, la fiabilitat de la investigació de la situació depèn de la manera de pensar escollida. Es pot obtenir informació passant de l’anàlisi de parts de l’objecte a l’estudi posterior de tot el subjecte. Es tracta d’inducció.

El pensament inductiu significa una transició d’un cas concret, un fet separat a una generalització, que es basa en les propietats coincidents obligatòries per a tots els objectes estudiats. Per exemple, els estudis sobre la solubilitat de l’amoníac, el potassi, el calci, el nitrat de sodi en un líquid van conduir els científics a la idea que tots els nitrats són ben solubles en aigua. El pensament inductiu es caracteritza per una transició d’una imatge específica a una generalització de fets i la derivació de regles generals.

Això vol dir que el pensament humà en el moment de fer el seguiment d’alguns fenòmens o estudiar objectes busca signes o patrons generals homogenis i forma una posició comuna per a ells. Les observacions ens permeten arribar a una conclusió general.

El procés de pensament inductiu no es basa en la invenció de la regla dels descobriments de les veritats científiques. Reflexions inductives suggereixen la confirmació d’una conclusió fiable basada en supòsits i observacions específiques. L’argument final confirma la veritat de la conclusió. A partir d’una generalització d’explicacions, es construeix una teoria.

El mètode s’utilitza àmpliament en ciències. A la fase inicial, es presta a la investigació, en contrast amb el mètode deductiu, dirigit a demostrar i confirmar hipòtesis. L’acte de pensament inductiu se centra en la creació de noves teories sorgides en l’estudi de fets concrets.La informació és de caràcter descriptiu i es pot comparar.

No es recomana confiar només en el procés de pensament inductiu sense l'ús paral·lel del pensament deductiu. El millor és arribar al resultat final, que s’obté de manera deductiva i confirmat per signes identificats per inducció.

L'ús només del mètode inductiu pot conduir a una conclusió falsa. Per exemple, tothom sap que el sucre, la soda i la sal són molt solubles en aigua. Es tracta de substàncies soltes. Com a resultat, podem arribar a una conclusió falsa que tots els sòlids són ben solubles en aigua. La sorra és una substància solta, per tant, és molt soluble en aigua. Tot i això, no és així.

Hi ha l'expressió "lògica femenina". Va aparèixer per l’hàbit de les dones de concloure frases fetes per algú per separat. Per exemple, el cap de la família va triar al cònjuge per salar la sopa. Una altra vegada, li va preguntar per què encara no es planxava la jaqueta. A partir de dos comentaris, la dona conclou que el seu marit la considera una pobra mestressa. Els homes solen pensar de manera deductiva. Perceben la lògica i la integritat i les dones perceben detalls i detalls específics.

Quan predomina la inducció en l’activitat mental, apareixen conclusions que no sempre corresponen a la veritat. Només l’ús simultani correcte de mètodes inductius i deductius pot salvar una persona de la patologia en el procés del pensament. Els tipus de pensament inductiu inclouen generalització, sil·logisme estadístic, inducció simple, un argument a partir d’analogia, conclusió aleatòria, predicció.

• La generalització procedeix d’una premissa separada, que porta a una conclusió general. Exemple: a una noia li agradava la història del foc de Valentín Rasputin. Ella volia estudiar tota l’obra de l’escriptora, perquè estava segura que totes les obres provoquen un gran interès entre els lectors.
• El sil·logisme estadístic des de la generalització fins a la conclusió sobre l’individu. Per exemple, al poble hi ha començat una epidèmia de grip. Víctor és un resident d'aquest poble. Per tant, pot obtenir la grip.
• La inducció simple prové de la premissa d’una petita mostra a la conclusió d’una altra persona. Podeu posar un exemple. Abans de l’arribada dels convidats, la germana restaura l’ordre a la seva habitació. La propera visita d’amics torna a animar la seva germana a netejar l’apartament. Això significa que la germana cada vegada que es neteja abans de visitar els amics de la llar de la família.
• L’argument a partir d’analogia implica tenir en compte les qualitats generals de diversos objectes amb la conclusió posterior que les coses també poden tenir altres propietats. Per exemple, per a una ovella, llana significa el mateix que per a vaca, llet.
• Es pot establir una conclusió aleatòria com a resultat de la relació de dos objectes que indiquen una relació causal entre ells. Confirmeu aquesta relació amb altres dades establertes. Així, un estudi sobre l'alcoholisme masculí va revelar que alguns bevedors de proves a la infància van veure beure als seus pares. Conclusió: l’ús freqüent d’alcohol a la família provoca alcoholisme en homes.
• La predicció va precedida de mostres preses d’una vida passada. Per exemple, un amic va comprar un bitllet de loteria i va guanyar molts diners, per tant, al comprar aquest tipus de bitllets, també puc fer-me ric de manera inesperada.

Per a la formació d’un procés de pensament inductiu és necessari desenvolupar la flexibilitat de pensament en general. Per fer-ho, ampliar els seus horitzons, augmentar el seu propi espai habitable. Una persona que pensa unilateralment no és capaç de crear moltes probabilitats de desenvolupament d’esdeveniments, expliquen plenament i de manera fiable cap fenomen.

La conclusió només s'hauria de fer sobre la base de judicis exactes. El concepte de veritat i fiabilitat de la informació es pot formar només en rebre conclusions específiques. Per a aquest propòsit, és necessari recórrer a nous coneixements obtinguts en llibres llegits.La lectura desenvolupa l’activitat mental de l’individu, que construeix mentalment cadenes interconnectades d’informació rebuda, arriba al resultat correcte. Resoldre problemes lògics i matemàtics permet entrenar formes de pensament tant inductives com deductives.