Pensament abstracte-lògic: característiques i mètodes de desenvolupament

Les persones tenen la capacitat de pensar de forma concreta i genèrica. Amb l’ajut d’un pensament precís s’utilitza coneixement, gràcies al qual una persona entén el que passa al seu voltant. El pensament lògic abstracte amplia la percepció del món.

Amb una acció mental generalitzada, una persona gira la lògica, comença a raonar, suposar i treure conclusions. Així, s’activa el pensament lògic abstracte. Aquest tipus de pensament és la fase final del procés de desenvolupament de la personalitat. Es basa en una assimilació racional i indirecta de les dades, on els conceptes estan desproveïts de la claredat immediata inherent a la percepció i percepció.

En psicologia es considera aquest tipus d’activitat cognitiva reflexió indirecta de les cadenes comunes observades entre fenòmens i objectes del món. Dit d’una altra manera aquest és un procés cognitiu en què la informació desconeguda es comprèn a través de fets ja coneguts.

L’activitat abstracto-cognitiva està associada a números, fórmules, símbols i conceptes abstractes que no són capturats pels sentits humans. És aquest tipus de pensament que permet a l’individu percebre un quadre holístic de la realitat, sense submergir-se en petits detalls i abstrair-se’n.

La formació del pensament abstracte està estretament relacionada amb el sistema lingüístic. El significat de fenòmens, objectes, abstraccions s’indica amb paraules específiques.

Hi ha una connexió directa entre els factors del pensament abstracte i el lògic.Gràcies a aquesta interconnexió, es pot buscar solucions extraordinàries a diversos problemes i adaptar-se a les condicions de vida que canvien amb freqüència. Es distingeixen abstraccions analítiques, generalitzadores, idealitzadores, constructives, primitives-sensuals i reals-infinites.

Les formes d’aquest tipus de pensament són concepte, judici i inferència.

• El concepte reflecteix un objecte, fenomen o procés mitjançant elements materials i fonamentats.. De vegades, el concepte d'una propietat d'objecte transmet un atribut únic. Les principals propietats externes inclouen la relació de l’objecte amb altres objectes. Les propietats internes són inherents a l'objecte en si. Uns exemples de la forma principal i predominant de visualització abstracta mental són diverses paraules i frases: rata, gingebre saborós, oficial de seguretat. A la imaginació humana, a l’instant sorgeixen signes comuns d’aquests conceptes.

• El judici d’un determinat subjecte confirma o nega la presència de qualsevol situació, objecte, fenomen. Enunciats narratius simples i complexos anomenats judicis revelen el contingut de conceptes. Un exemple d’un tipus de judici senzill: un nen dibuixa una girafa. Les declaracions sofisticades contenen dues o més situacions: l’autobús va parar i els passatgers el van deixar.

• Inferència consisteix en obtenir un nou judici mitjançant una o més premisses existents. La conclusió es treu dels judicis existents: les llavors tenen la capacitat de brotar, per tant, a la primavera tindré planters. Aquesta forma del procés de pensament és la base del pensament lògic abstracte. Inclou la premissa, conclusió i conclusió.

Les operacions de lògica mental demostren les següents característiques:

• la capacitat de recórrer a criteris i conceptes que potser no existeixen en la realitat;
• avaluació dels esdeveniments i la seva comparació;
• sistematització d’informació recollida;
• generalització de fenòmens i objectes ocorreguts;
• aïllar fets individuals;
• combinar dades diferents en la imatge gran;
• anàlisi de la informació;
• identificació de patrons de l’entorn sense contacte explícit amb ell;
• construir cadenes causals.

Utilitzant el pensament abstracte, els nens dibuixen, construeixen, esculpeixen, entenen el significat de les endevinalles, poden resoldre problemes i comunicar els seus pensaments de manera coherent a l’hora de descriure els esdeveniments. Durant els anys escolars, aquest tipus d’activitats mentals ajuden els escolars a dominar les matemàtiques, on necessiten la capacitat de funcionar amb diverses dades, dividir-les en grups i buscar una relació.

El pensament abstracte s’utilitza en la lògica, la física, l’astronomia i altres ciències exactes, on s’ha de poder mesurar, comptar, calcular i combinar elements en un grup. És necessari per a psicòlegs, filòsofs, escriptors, enginyers. Sense ell, la gestió del temps és impensable.

En la vida quotidiana, les persones també utilitzen constantment una activitat de pensament lògic abstracte. Uns exemples de pensament abstracte reflecteixen el procés de pensament quotidià de l’home. Planificar sovint en la imaginació s’entrecreu amb somnis i fantasies. Els joves que busquen feina poden pensar tant per ells mateixos que, davant la realitat, no poden aguantar les condicions proposades per ell. De manera que les nenes, en previsió del príncep en un cavall blanc, doten mentalment el futur escollit de trets poc realistes. Inevitablement, això comportarà una frustració en el futur.

En els nens, el pensament abstracte comença a desenvolupar-se a partir dels 4-5 anys. És la base del procés d’aprenentatge. Durant aquest període, es forma la capacitat d’establir connexions entre fenòmens. Els escolars són més susceptibles de dominar les habilitats lògiques.

El nen necessita ajuda per dominar les habilitats d’abstracció. Podeu desenvolupar-les en nens de preescolar amb exercicis especials. Els pares que organitzen diferents jocs a casa estan connectats al procés.

• Seleccionen un sinònim o un antònim mentre es llancen la pilota. El progenitor llança la pilota amb la paraula "colpejar", el nen busca un sinònim: "colpejar". Podeu utilitzar qualsevol paraula que tingui un significat proper: petit - minúscul, burgundia - cirera, foscor - foscor. Després ve la selecció d’antònims: felicitat - pena, bebè - gegant, llum - foscor.
• La següent tasca és completar la frase.. Al nen se li llença la bola amb l’inici de la frase: “el corb s’estranya”. L’element torna amb el final: "el pollastre s’amaga".
• L’elaboració d’una sèrie associativa desenvolupa bé el pensament abstracte dels nens. Els nens trien qualsevol associació amb la paraula proposada. La cadena pot semblar així: arbre de Nadal - verd - Any nou - cocodril - anet - fulla - lloro - bosc.
• Ofereixen 10 cadenes de paraules, formades per 4 formes de paraules, entre les quals cal trobar una paraula addicional. Per exemple, s’ofereixen 3 tipus de baies i verdures: maduixes, nabius, cogombres, nabius.
• Organitza un teatre d’ombres. El nen encén la imaginació a la vista d’una ombra produïda per moviments de mà o figures de cartró tallades. Ha d’imaginar algun tipus d’imatge i pegar-li.

Es pot produir una violació de la claredat del procés de pensament abstracto-lògic a causa de la forta contracció i fragmentació del discurs intern. Es forma i s’organitza amb l’ajuda de la pronunciació interna. En resoldre problemes difícils cal aconseguir formulacions mentals precises.

Compliment de tasques sobre patrons reveladors i unitat de discursos en funció d’un atribut comú, jugant damunt, escacs desenvolupen les habilitats de l’activitat cerebral, la milloren i ajuden a mantenir la memòria i el pensament abstracto-lògics fins a la vellesa.

Hi ha exercicis per a adults.

• Heu d’escollir una declaració consistent i després recollir-hi les refutacions. Els arguments que demostrin el contrari s’han d’escriure en columnes. Al costat de cadascuna d’aquestes proposicions hi ha una refutació. Això demostra la veritat de la primera frase. Per exemple, la declaració inicial: "La tardor és un moment meravellós". A continuació es mostra l'entrada: "Abocament a les pluges fredes i persistents". I a continuació: "Les fulles vermelles i grogues adornen els arbres". Com més rebutges es trobin, millor.
• Un exercici útil per millorar el procés de pensament s’associa a desxifrar les abreviatures inventades durant el moviment. El millor és compondre-les a partir de 3 o 4 lletres i, a continuació, intentar desxifrar-les. Com més divertides i originals siguin les opcions rebudes, millor. Per exemple, l’OCNUR –l’organització de treballadors sordencs, l’SKSD– la unió de donzelles velles torres.
• Cal seleccionar sinònims per a conceptes abstractes i intentar explicar el seu significat en un llenguatge accessible. Es pot pensar en un personatge concret expressat amb paraules o en una imatge gràfica. Primer treballen categories senzilles, després passen a conceptes més complexos: "cura", "diversió", "finançament", "inspiració", "indiferència", "incriminació".